DESPERTAR

Escolta...

Mai saps si diran les paraules justes que estaves esperant.

Obre...

Mai saps si és la persona que sempre somiaves.

Desperta...

Mai saps si aquest dia canviarà la resta de la teva vida.

Parla...

Mai saps si les teves paraules despertaran sentiments en persones insospitades.

Canvia...

Mai saps si el nou camí et portarà noves alegries.

Analitza...

Mai saps si els teus moviments audaços seran un començament d'una cadena d'èxits notables.

Camina...

Mai saps si les teves empremtes seran el camí d'aquells que confien en tu. 

L'ART DE L'ESPERIT

Quan l'artista està viu en qualsevol persona, sigui quin sigui el seu gènere de treball, aquesta es torna una criatura imaginativa, inquisitiva, plena d'audàcia, capaç d'expressar-se a sí mateix. Es fa interessant per els altres. Trastorna, subverteix, il·lumina i obre camins per un millor enteniment. On els que no són artistes es disposen a tancar el llibre, ella l'obre i demostra que encara hi ha moltes pàgines possibles.

Robert Henri

EL TEMPS ÉS LIMITAT

El teu temps és limitat, així que no malgastis vivint la vida d'un altre.

No et deixis atrapar pel dogma que implica viure segons els resultats del pensament dels altres.

No deixis que el soroll de les opinions del altres ofegui la teva pròpia veu interior.

I el que és més important, tingues el coratge de seguir al teu cor i la teva intuïció.

D'alguna manera ell sap el que realment vols arribar a ser.

Tota la resta és secundari.

DE VEZ EN CUANDO LA VIDA

De vez en cuando la vida

nos besa en la boca.

Y a colores se despliega como un atlas

nos pasea por las calles en bolandas

y los sentidos en buenas manos.

Se hace de nuestra medida

toma nuestro paso

y saca un conejo de su vieja chistera

y uno es feliz como un niño

cuando sale de la escuela.

De vez en cuando la vida

toma conmigo café

y es tan bonito que da gusto verla

se suelta el pelo y me invita

a salir con ella a escena.

De vez en cuando la vida

se nos brinda en cuero

y nos regala un sueño tan escurridizo

que hay que andarlo de puntillas

por no romper el hechizo.

De vez en cuando la vida

afina con el pincel

se nos eriza la piel, y faltan palabras

para nombrar lo que ofrece

a los que saben usarla.

Joan Manel Serrat

SI POGUÉS

Si pogués tornar a educar al meu fill,

construiria la seva autoestima primer, i la casa després.

Pintaria més amb el dit, i assenyalaria menys.

Faria menys correccions i més connexions.

Apartaria els ulls del rellotge i els faria servir per mirar.

M'interessaria per saber menys i aprendre a interessar-me més.

Faria més excursions i faria volar més estels.

Deixaria de mostrar-me seria i jugaria més en serio.

Travessaria més camps i contemplaria més estels del cel.

Donaria més abraçades i menys estirades d'orella.

Veuria l'arbre en el fruit més sovint.

Seria menys ferma i afirmaria més.

Ensenyaria menys sobre l'amor al Poder, i més sobre el Poder de l'amor.

Diane Loomans

VULL

De vegades la relació amb els altres és complicada. Cadascú és com és, a anat creixent conforme les seves experiències, del que li han ensenyat del que après...però una cosa és important: la sinceritat en els sentiments i els pensaments és clau per qualsevol relació, de parella, d'amistat, filial etc. Només així ens mostrarem tal i com som i només així sabrem que ens estimen de veritat.

VULL

Vull que em sentis, sense jutjar-me.

Vull que opinis, sense aconsellar-me.

Vull que confiïs en mi, sense exigir-me.

Vull que m'ajudis, sense intentar decidir per mi.

Vull que em cuidis, sense anul·lar-me.

Vull que em miris, sense projectar les teves coses en mi.

Vull que m'abracis, sense asfixiar-me.

Vull que m'animis, sense empènyer-me.

Vull que em sostinguis, sense fer-te càrrec de mi.

Vull que em protegeixis, sense mentides.

Vull que t'acostis, sense envair-me.

Vull que coneguis les meves coses que et disgusten, que les acceptis i no intentis canviar-les.

Vull que sàpigues que, avui pots comptar amb mi. Sense condicions.

Jorge Bucay

SEMPRE TINGUES PRESENT

Sempre tingues present que:

La pell s'arruga.

El pèl es torna blanc.

Els dies es converteixen en anys...

Però l'important no canvia; gloriós i convicció no tenen edat.

El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.

Darrera de cada línia d'arribada, hi ha una partida.

Darrera de cada èxit, hi ha un desafiament.

Mentre estiguis viu, sentir-se viu.

Si enyores el que feies, tornar a fer-ho.

No visquis de fotos grogues.

Segueix encara que tots esperin que abandonis.

No deixis que s'oxidi el ferro que hi ha dintre teu.

Fes que en compte de llàstima, en tinguin respecte.

Quan pels anys no puguis córrer, trota.

Quan no puguis trotar, camina.

Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.

Però mai t'aturis!!

Teresa de Calcuta

I aprens...

I aprens la subtil diferència
entre estrènyer una ma i encadenar una ànima.
I aprens que amor no és suport, ni companyia, és seguretat.
I comences a aprendre que els petons no són contractes, ni el regals, promeses.
I comences a acceptar les teves derrotes amb el cap ben alt i la mirada endavant.
Amb la gràcia d'una dona o un home, no amb la pena d'un nen.
I aprens a construir tots els teus camins en l'avui, perquè el terreny del demà és massa insegur per fer plans.
I el futurs tendeixen a caure en ple vol.
Al cap d'un temps aprens que fins i tot el sol crema, si t'exposes massa.
I així plantes el teu propi jardí,
i decores la teva ànima,  en comptes d'esperar que algú et porti flors.
I aprens que en veritat pots resistir,
que en veritat ets fort.
I que en veritat vals,
i aprens...
i aprens...
Per cada fracàs , aprens.


Anònim.

No te salves

Aquest és un poema que m'ha enviat la meva amiga STELLA. Un poema preciós que crec cal meditar en les seves paraules ja que ens podem identificar molt bé. Gràcies Stella.

NO TE SALVES


No te quedes al borde del camino
no congeles el júbilo, no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo 
sólo un lugar tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo


pero si
pese a todo
no puedes evitarlo 
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y  dejas caer los párpados
pesados como juicio
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.


Mario Bennedetti

Seria fantàstic

Aquestes son unes paraules que ja fa temps vaig escriure. Tracta del que quotidianament ens queixem del que som i no som del que tenim i no tenim, i que la expressió seria fantàstic surt de la nostra boca amb tanta resignació.

SERIA FANTÀSTIC


Seria fantàstic no ha de sonar a derrota.
El seria fantàstic no ha d'expressar ...te jodes porque es lo que hay..
El seria fantàstic no ha de comportar resignament.
Perquè el seria fantàstic és un treball de cada dia. "No és un propòsit, perquè tenir un propòsit no és fer feina".
No s'ha ta dona, ni s'ha ta regala, ni es troba en lloc per casualitat...és una labor quotidiana, un veure la vida diferent, un retrobament d'un mateix, "mullant la ploma al cor que és on cal sucar l'eina".
La gent fantàstica és aquella que no espera res de ningú, perquè tot el que necessita s'ho troba dintre seu. Perquè se sap vàlida, important, que valora cada instant del que viu comprenen que la vida és efímera i que calen un pocs segons per canviar tot el paisatge. 
El valor d'una persona resideix en un ...que fantàstic que sóc viu, que fantàstic sentir-me estimat, que fantàstic poder exprimir el meu cor per estimar, que fantàstic que no hagi de dependre de ningú per les coses més bàsiques de la vida, que els meus ulls entenguin les emocions dels que me miren, que els meus braços puguin obrir-se per abraçar i sentir la calor de la tendresa.
És fantàstic si tu ho vols...