I aprens...

I aprens la subtil diferència
entre estrènyer una ma i encadenar una ànima.
I aprens que amor no és suport, ni companyia, és seguretat.
I comences a aprendre que els petons no són contractes, ni el regals, promeses.
I comences a acceptar les teves derrotes amb el cap ben alt i la mirada endavant.
Amb la gràcia d'una dona o un home, no amb la pena d'un nen.
I aprens a construir tots els teus camins en l'avui, perquè el terreny del demà és massa insegur per fer plans.
I el futurs tendeixen a caure en ple vol.
Al cap d'un temps aprens que fins i tot el sol crema, si t'exposes massa.
I així plantes el teu propi jardí,
i decores la teva ànima,  en comptes d'esperar que algú et porti flors.
I aprens que en veritat pots resistir,
que en veritat ets fort.
I que en veritat vals,
i aprens...
i aprens...
Per cada fracàs , aprens.


Anònim.